En aquest programa en Manuel es manté una mica estàtic en el plató, tot i que mostra atenció a tot el que succeix. Creiem que podria utilitzar més l'espai de que disposa, per tal d'aprofundir la relació amb el públic.
Pel que fa a la relació amb els concursants, utilitza menys bromes i situacions humorístiques de lo normal (tot i que segueix marcant les seves intervencions amb una gràcia especial).
dimecres, 12 de desembre del 2012
Programa 15/10/2012
En el programa d'aquesta setmana en Manel Fuentes no realitza cap acció positiva ni negativa a destacar.
Es manté amb la seva personalitat, dirigint-se al públic amb humor i també amb els concursants i jurat. Crear un clima càlid i amigable en el plató. La gesticulació no es exagerada, com ja hem dit en anteriors entrades i la seva posisció és d'atenció a tothom. Esta receptiu i utilitza un to de veu correcte segons les circumstàncies. En definitiva segueix la seva línia.
Es manté amb la seva personalitat, dirigint-se al públic amb humor i també amb els concursants i jurat. Crear un clima càlid i amigable en el plató. La gesticulació no es exagerada, com ja hem dit en anteriors entrades i la seva posisció és d'atenció a tothom. Esta receptiu i utilitza un to de veu correcte segons les circumstàncies. En definitiva segueix la seva línia.
dimarts, 11 de desembre del 2012
Sentiment i raó
El Periódico 11 de Desembre de 2012
Quan la crisi va començar a esclatar-nos a la cara, es (ens) va imposar la raó per mirar de comprendre i tirar endavant encara que la medecina que ens havien de receptar feia pudor. Els sentiments enganyen -deien- i podien portar-nos a no entendre la profunditat de la cosa ni a una sortida correcta del problema. I així va aparèixer el discurs racional que ja coneixen: aquí, a qui més qui menys se n'hi va anar la mà en temps de bonança, ens hem endeutat per sobre de les nostres possibilitats i ja se sap que els deutes s'han de pagar.
Si el discurs s'hagués quedat aquí i hagués estat estricte en la seva execució, res a objectar-hi. Hauria estat dur i desagradable per a molts, però hauríem tirat endavant. I almenys s'hauria imposat la justícia que qui es passa de la ratlla pringa. Fos qui fos. Però les excepcions anaven convertint la suposada racionalitat de la sortida en una estafa sentimental. Els deutes s'han de pagar, però als bancs no se'ls podia deixar caure, perquè eren amics del poder, i així ens anàvem enverinant envers els serveis públics, al contaminar el nostre deute públic amb el dels bancs.
El súmmum del cinisme
Inflexibilitat i racionalitat amb el desnonament; condescendència i ajudes que no ens tornaran amb els bancs. Milers de persones ara sense subsidi d'atur després d'haver perdut la feina, i bons i indemnitzacions per als directius de banca que ens han acabat d'arruïnar. Milions de pensionistes amb cada vegada menys poder adquisitiu i banquers amb pensions vitalícies milionàries. Pujada d'impostos per als que els paguem i amnistia fiscal per als insolidaris. I en el súmmum del cinisme, i fruit de la pilota originada, tenim unes xifres de deute públic que, si els racionals s'atrevissin a explicar la veritat, dirien que tècnicament estem a un pas de la fallida. Però llavors el que ens demanen és prudència per no alarmar-nos. Doncs sí, aquest serà el pas següent. Els carronyers que ens van ficar en això segueixen sent incomprensiblement els que estan al timó. I com que ara són els únics que ens fien, furgaran en les nostres deixalles per aprofitar per a ells el que puguin.
Aquesta crisi i les seves causes no eren racionals, sinó sentimentals. Els avariciosos bancs envejosos, al veure que les constructores en treien més partit que ells, es van unir a la bombolla calibrant malament els riscos que el problema fos de tots… De tots els que no ens repartíem els seus beneficis, és clar. Es van conxorxar amb la política, que els va salvar el cul una vegada i una altra, i així, traspassant-nos a través de la seva condescendència la seva irracionalitat, ens enfonsen més i més, fins que ja no siguem capaços de lluitar per cap dels drets que crèiem tenir i es torni a obrir un món d'oportunitats per a ells, ja que per tenir una feina acceptarem fins i tot pagar. Negoci rodó del nou capitalisme de casino. A menys que la nostra resposta també sigui sentimental. O sigui que unim-nos i acompanyem-nos en el sentiment… per canviar de lògica i de raó. Perquè tal com se'ns imposa aquesta, no la podem reconèixer com a nostra.
dilluns, 10 de desembre del 2012
Programa 08/10/2012
És un presentador que sempre te un somriure a la boca, inicia la seva entrada amb energia presentat el programa.
Te una veu mol ferma i segura. És molt clar en la utilització del vocabulari i fa una pronunciació molt clara.
Gesticula molt bé, sense arribar a ser exagerat.
Sempre que parla fa una visió general al públic i no realitza cap gest viciós o repetitiu.
dijous, 6 de desembre del 2012
Setmana del 26-30 de novembre
Dia 26-11-2012
Sánchez-Camacho: 'El
Partit Popular no pactarà en cap cas amb Artur Mas'
La
presidenta del PPC ens diu també que: "La responsabilitat de fer possible
la governabilitat és de CiU, però ho tenen difícil perquè en el proper exercici
s'hauran de retallar 4.000 milions més, i sembla poc probable que ERC li doni
suport per fer-ho".
Oriol Junqueras:
'L'objectiu d'ERC és presidir la república catalana, no unes conselleries'
El
president dels republicans assegura que el sobiranisme va guanyar les eleccions
amb dos terços del Parlament a favor de fer una consulta. Pel que fa a entrar a
formar part del futur govern, considera que el seu partit no en té cap
necessitat i que es poden establir diversos pactes amb CiU si aquests accepten
les seves tesis econòmiques, socials i nacionals.
La tertúlia de 2/4 de 9
Tota
l'actualitat a debat amb Jaume Roures, president de Mediapro; Salvador Cardús,
economista i professor de Sociologia a la UAB; Joan B. Culla, professor
d'Història Contemporània a la UAB, i Joan Carles Girauta, escriptor i
periodista.
Avui hem de saber
Parlem
amb Oriol Pujol, secretari general Convergència Democràtica de Catalunya; Jordi
Tardà, periodista i promotor musical; Jaume Collboni, portaveu del PSC, i Jordi
Argelaguet, director del Centre d'Estudis d'Opinió.
El codi ètic dels polítics
- La segona tertúlia
En parlem
amb Francesc Torralba, doctor en Filosofia i director de la Càtedra Ethos de la
Universitat Ramon Llull; Norbert Bilbeny, catedràtic d'Ètica i degà de la
Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, i Miquel Seguró, doctor
en Filosofia i coordinador de Recerca de la Càtedra Ethos de la Universitat
Ramon Llull.
Dyango ens presenta el
'Tour Nostalgias' que començarà al Teatre Coliseum de Barcelona
I ens
canta en directe "El día que me quieras".
Dia 27-11-2012
Johan Cruyff: 'Cal veure
com són les coses i deixar d'escoltar com diuen que són els altres'
L'exfutbolista
i entrenador presenta el seu llibre "Futbol, la meva filosofia".
Segons ens comenta: "El perill al món del futbol està fora del camp.
Generalment els futbolistes venim de famílies humils i el fet de guanyar tants
diners quan ets tan jove fa que molts perdin el cap. Cal preparar-se molt bé
per quan arriba l'hora en què deixes de jugar".
Francesc Homs: 'La nostra
prioritat és fer un govern fort de coalició'
El
portaveu del govern ha assegurat que "el pacte amb el PP està del tot
descartat perquè es pot dir que estem a les antípodes. Entenem que el mandat
que ens ha donat el poble de Catalunya a les urnes és que fem acords amb Esquerra
Republicana, i a nosaltres ens agradaria que fos un pacte ferm per a tota la
legislatura".
La tertúlia de 2/4 de 9
Tota
l'actualitat a debat amb Josep Maria Ureta, periodista econòmic d'"El
Periódico"; Cirus Andreu, subdirector general del Banc Sabadell, i Xavier
Vives, professor d'Economia d'IESE.
Avui hem de saber
Amb
Santiago Vidal, jutge de la Sala Penal número 10 de l'Audiència Provincial i
Jaume Masdeu, corresponsal de Catalunya Ràdio a Brussel.les.
L'alcalde de Sabadell,
imputat en una investigació contra la corrupció urbanística
Manel
Bustos i una dotzena més de persones, entre les quals la tinent d'alcalde
d'Economia del mateix Ajuntament, Montserrat Capdevila, han estat imputades en
una investigació que dirigeix el jutjat d'instrucció número 1 de Sabadell.
"Tinc la consciència tranquil·la i puc assegurar que la meva gestió al
capdavant del consistori és i ha estat absolutament transparent i noble",
ens ha comentat.
La sexualitat dels joves
- La segona tertúlia
En parlem
amb Lídia Buisan, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret; Sílvia Egea,
psicòloga del Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat, i Montserrat Tur,
advocada especialista en dret de la família i infància.
Marc Parrot ens presenta
'Tots a taula'
Es tracta
d'un llibre-disc creat per ell i la seva parella, Eva Armisén, i està adreçat
al públic infantil.
Dia 28-11-2012
Duran i Lleida: 'No veig
el PSC ni ERC disposats a assumir la responsabilitat de governar'
El
secretari general de CiU assegura que, malgrat tot, espera iniciar les converses
amb els dos partits per mirar de fer-los canviar de parer. "Hem d'intentar
un acord de govern fort, que és el que necessita Catalunya davant d'unes
circumstàncies difícils i que permeti intentar una consulta legal".
Dia 29-11-2012
Arturo Pérez-Reverte ens
presenta 'El tango de la guardia vieja', el seu últim llibre
"És
el relat de la història d'amor entre una dona intel·ligent i un rufià simpàtic
i intuïtiu", ens explica l'escriptor, i afegeix: "M'interessava
explorar i explicar el fet de com veu una dona d'avançada edat l'amor físic
i carnal des del seu vessant més ampli".
Ada Colau: 'Ajuden la
banca amb diners públics i, en canvi, no fan res a favor de la gent'
El
ministre De Guindos xifra en unes 120.000 les famílies que podran acollir-se a
la moratòria de dos anys en el desnonament. La portaveu de la Plataforma
d'Afectats per la Hipoteca considera que això no és veritat i que, en tot cas,
això no només serà insuficient sinó que pot ser contraproduent ja que no resol
el problema, només el posposa.
Avui hem de saber
Amb
Santiago Niño-Becerra, catedràtic d'Estructura Econòmica de la Universitat
Ramon Llull; Antonio Balmón, alcalde de Cornellà i vicepresident d'Acció
Política del PSC; Francesc Homs, portaveu del Govern de la Generalitat; Jesús
Albalat, periodista; Josep Cusí, empresari i persona de confiança del rei, i
Esteban Gesa, portaveu del grup municipal del PP a Sabadell.
La tertúlia de 2/4 de 9
L'actualitat
política, econòmica i social a debat amb Carles Capdevila, director de
l'"Ara"; Àlex Sálmon, director d'"El Mundo" de Catalunya;
David González, redactor en cap de "La Vanguardia" en català, i Enric
Hernández, director d'"El Periódico" de Catalunya.
Costa-Gavras ens parla de
la seva última pel·lícula, 'El capital'
El
director de cinema opina que "en la nostra societat, els diners s'han
convertit en una religió i és per aquest motiu que he utilitzat molt la ironia.
De fet, no fa gaire, un banquer nord-americà va dir que prenen els diners als
pobres perquè, si bé és cert que no tenen tants diners com els rics, aquests
són molt més nombrosos. Jo he basat la meva història en això".
Comença el Gran Recapte 2012
Parlem
amb Jordi Peix, fundador i vicepresident del Banc dels Aliments
30-11-12
Vicente Verdú: 'El que em
preocupa és com quedarà el món després de superar la crisi'
L'escriptor
i periodista ens presenta el seu nou llibre, "Apocalipsis Now", que
no té res a veure amb la pel·lícula del mateix nom i sí moltes similituds amb
l'apocalipsi bíblic de sant Joan. "Crec que ens trobem en un moment ple de
tenebres i de boires on no tenim manera de veure les coses clares. Alguna cosa
haurà de passar, això no pot durar per sempre, encara que ara ens pugui semblar
que sí".
La tertúlia de 2/4 de 9
L'actualitat
política, econòmica i social a debat amb Xavier Bru de Sala, escriptor; Pere
Portabella, cineasta; Josep Maria Terricabras, catedràtic de Filosofia de la
Universitat de Girona, i Itziar González, arquitecta i exregidora de Ciutat
Vella.
Avui hem de saber
Amb
Santiago Vidal, jutge; Josep Maria Gay de Liébana, professor d'Economia
Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, i Manuel Bustos,
president de la Federació de Municipis i alcalde de Sabadell.
Taula d'empresaris
David
Garrofé, director general de la patronal CECOT; Antoni Cañete, secretari
general de PIMEC i promotor de la Plataforma contra la Morositat, i Salvador
Guillermo, director d'estudis i d'economia a Foment del Treball, i secretari
general de FEPIME.
Manel Fuentes bat rècords amb 'El matí de Catalunya Ràdio'
El programa aconsegueix 503.000 oients, la xifra més alta en 25 anys d'història
Un dels vaixells insígnia de Catalunya Ràdio, 'El matí de Catalunya Ràdio', ha batut el seu propi rècord, segons la tercera onada de l'Estudi General de Mitjans (EGM) del 2012, difosa avui. El programa de Manel Fuentes ha aconseguit l'audiència més alta en 25 anys d'història, 503.000 oients diaris.
L'emissora ha augmentat un 25% d'audiència respecte a l'any passat i ja suma 641.000 oients diaris, la tercera xifra més alta de la història i la millor des del 2003.
El magazín del cap de setmana de la cadena 'El suplement', amb Sílvia Cóppulo, és l'espai més escoltat dels dissabtes, amb 382.000 oients i un augment del 86% respecte a l'últim EGM. I el programa esportiu 'Tot gira', amb Marc Negre, és el programa líder dels diumenges, amb un increment del 50%, i arriba als 239.000 seguidors.
LA SER, LÍDER A ESPANYA
La cadena SER, Onda Cero i la COPE també augmenten d'audiència. La SER, amb fitxatges com els de Pepa Bueno, segueix líder en el conjunt d'Espanya amb 4.914.000 d'oients, xifra que suposa un increment de 262.000 persones en relació amb la segona onada. La segueixen Onda Cero (2.615.000), en què Júlia Otero suma nous oients, i la COPE (1.704.000). Ràdio Nacional d'Espanya es desploma i registra 1.494.000 oients enfront d'1.943.000 del juliol passat.
Triant l'enemic
El Periódico 04 de Desembre de 2012
Les guerres que paíem davant del televisor tenien llums verdes en visió nocturna, cases destrossades, mares plorant amb els seus fills morts als braços, llençols plens de sang, corresponsals amb armilla antibales i de tant en tant notícies que per error una bomba havia caigut en un hospital o una escola, que ens acabaven d'esgarrifar per una estona mentre seguíem menjant davant la pantalla.
Potser ara nosaltres som la informació bèl·lica de sobretaula per als que encara viuen en un món de benestar. És cert que hi ha hagut una selecció i cada vegada són menys els que poden seguir mirant-se aquest desastre amb distància, però n'hi ha. És gent de classe refinada a la qual la incomoden la sang i les bombes convencionals, de manera que aquesta guerra s'ha fet al seu gust. Aparentment no existeix, però les conseqüències són igualment devastadores, encara que deliberadament més injustes.
Els que només han rebut la nova metralla en forma de retallada salarial s'han d'aixecar cada dia i anar a treballar sense protestar, ja que els han fet sentir-se afortunats davant els que han perdut la feina, la casa o les ajudes de la llei de dependència. Les noves bombes són més selectives i ara cauen sempre sobre el que ens hauria d'esgarrifar més: la sanitat, l'educació, els serveis socials i ara també sobre els pensionistes. Rajoy, després d'afirmar que no apujaria l'IVA, ens va dir que el que preservaria eren les pensions, i des de divendres ja sabem que això no serà així. La pujada de les pensions no anirà en relació amb la pujada de l'IPC, i la nostra gent gran ho passarà malament. I els nostres dependents, també. I els nostres discapacitats, que ja es van fer sentir diumenge a Madrid i ahir a Barcelona.
Els 'super-vivents'
Al seleccionar on cauen les noves bombes, els que sempre van ser super-vivents estan triant indirectament l'exèrcit al qual tard o d'hora s'hauran d'enfrontar. I creuen que davant dependents, avis, malalts i aturats desesperats encara tenen les de guanyar, especialment si a més pocs saben on anar-los a buscar. Els directius dels bancs fallits als quals vam ajudar a canvi de la nostra ruïna van desaparèixer amb les seves indemnitzacions. I molts dels polítics que es van gastar el nostre futur ja no ens reten comptes ni passen per les urnes. Alguns es van retirar, altres assessoren grans corporacions. Ningú en aquests col·lectius va optar pel suïcidi o la immolació.
De totes maneres, s'equivoquen si pensen que l'exèrcit a què s'enfrontaran només estarà nodrit pels que creuen vençuts. Des de fa un temps n'hem anat prenent consciència. Ja fa temps que Leonard Cohen canta que tothom sap que els daus estan marcats, que tothom els tira creuant els dits. Tothom sap que això és una estafa: els pobres, igual de pobres; els rics, més rics. La cosa està que bufa, tothom ho sap. Tothom sap que el vaixell s'enfonsa i que el capità ha mentit. Tothom està destrossat, sembla el funeral d'un amic. Tothom parlant amb les seves butxaques… Tothom vol una rosa de tija llarga i bombons de xocolata. Tothom ho sap.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)