És urgent que fem un referèndum a Espanya. De moment, sense banderes ni coaccions sentimentals pel mig. El referèndum ha de ser per saber si volem que Espanya sigui un nou Estat de la Unió Europea, perquè està més que demostrat que aquest on som no funciona. Els polítics que han ocupat la Moncloa durant els últims 30 anys han estat incapaços de construir una xarxa d'infraestructures amb una lògica econòmica. Han dilapidat els nostres diners en AVE que no tenen ni un sol quilòmetre rendible, en aeroports inútils, en pavellons innecessaris en la dimensió que es van fer i en estructures d'Estat faraòniques quan nosaltres hauríem de ser un país humil i treballador. Paguem fins a sis nivells d'Administració fent cas omís de les duplicitats, i aquí ningú afluixa la corda.
SENTÈNCIES DE MORT
En l'època de l'«España va bien», es va firmar una de les nostres sentències de mort quan, a l'entregar-nos a la bombolla immobiliària, ens vam fer esclaus del crèdit sense cap control efectiu ni dels bancs, ni de les caixes polititzades, ni dels ciutadans, als quals empenyien a entrar a Disneyland sense tenir diners per a l'entrada. I no val a dir que els ciutadans ja sabien on es ficaven perquè, com demostrarà la justícia, en molts casos això no va ser així. A més a més, qui ha de calibrar més els riscos és qui fa el negoci del préstec, i aquest era el banc o la caixa d'estalvis. La segona sentència no fa tant que l'hem signat. Va ser quan ens van fer creure que havíem de salvar els bancs, i en això d'assumir el deute privat des del deute públic ens estem carregant el país. La justícia és lenta i encara no ha posat al lloc on toca ni els responsables de Bankia ni els reguladors que no van regular ni els polítics que ho van permetre. Ara Europa espera que Rajoy demani el rescat, i com que diu que no el necessita esperant que passin leseleccions gallegues i basques i que d'altres també estiguin amb l'aigua al coll, com ara els italians, vés a saber si quan ho faci les condicions imposades ja no seran les mateixes, o els que ens han de rescatar ens diran llavors que no.
Ens diuen que apujaran les pensions quan en realitat els pensionistes tindran menys poder adquisitiu que abans. L'FMI diu que serem el penúltim país en creixement del món el 2013 i Standard & Poor's ens ha rebaixat la nota del deute fins a deixar-la a un pas del bo porqueria. És a dir, que si continuem així, estarem a un pas del quitament en el deute i a veure qui ens finança llavors. Com que el deute espanyol està en els nostres bancs, aquests poden tornar a tenir seriosos problemes i, per això, Rajoyi Hollande ja volen la unió bancària europea, perquè salvin una altra vegada els privats. I així va passant el deute, de privat a públic i de públic a privat, contaminant-ho tot i destrossant milers de ciutadans pel camí. Ja n'hi ha prou d'impostura. Aquí hi ha massa murri que sota la idea de la pàtria, sigui la que sigui, no ha construït un Estat sinó un negoci intereconòmic, que a molts el que els provoca és el rebuig més absolut. El carrer els espera. O hi donen resposta o ells l'ompliran.
