Manel Fuentes: "L'humor és el millor company per viure"

El Periódico , Dijous 01 de Novembre de 2012 

SONIA GARCÍA / Barcelona

Director i presentador d''El matí de Catalunya Ràdio', col·laborador d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, músic i humorista, Manel Fuentes (Barcelona, 1971) presenta la segona temporada de 'Tu cara me suena', a Antena 3.

-L'escoltem, el veiem i el llegim. Ja fins i tot la seva cara ens sona. ¿Té el do de la ubiqüitat? 

-(Rialles). Tinc un àlter ego i anem fent torns per arribar a tot.

-¿Què li exigeix la seva carrera? 

-Ser molt estricte amb els horaris i tenir uns equips molt bons. Em llevo a les quatre de la matinada i faig una petita migdiada per afrontar el directe de la nit.

-¿Què té d'especial el programa 'Tu cara me suena'? 

-És molt exigent, perquè el que passarà no ho sap ningú. He d'estar molt àgil per comandar la situació. És un format amb el qual jo també em diverteixo en les meves estones lliures. Tinc una banda, cantem i ens disfressem entre amics. I aquest espai forma part del meu sentiment més canalla, més divertit i més íntim.

-Santiago Segura és una aposta que es repeteix a 'Tu cara me suena'. ¿Què li aporta al programa? 

-És un luxe treballar amb algú a qui li pots passar la pilota i sap rematar-la, en el ritme i en el temps que requereix un xou. Poder interactuar amb ell és sempre una garantia.

-¿El jurat també és un luxe? 

-Àngel Llàcer, Carlos Latre, Carolina Cerezuela i Mónica Naranjo són la bomba. Els conec i entre tots hi ha un ambient genial.

-¿S'esperava l'èxit del xou? -Sé que sona molt estrany, però ho desitjàvem molt. A més, que hagi connectat amb tantes capes i tants perfils diferents ens fa molt feliços. I que cada nit hi hagi moltes etiquetes a Twitter que ens segueixen vol dir que la gent està enganxada al programa.

-¿Què és el més significatiu? -És un espai que es pot mirar a casa sense molestar a ningú i cadascú en fa la seva pròpia lectura. Hi ha moltes capes en el programa. Hi ha famosos que canten i competitivitat entre ells. Hi ha un espectacle que ningú sap com es resoldrà cada dia. Ni tan sols jo. I, per tant, exigeix que el talent es corregeixi, es dirigeixi, es mesuri en directe, sense un guió preestablert. Això diferencia aquest programa d'altres.

-¿Què li semblen els nous concursants? 

-Són gairebé tan perillosos com el jurat. Són molt valents per prestar-se a les 'putades' que els té preparades el polsador.

-Va començar imitant... 

-Bruce Springsteen, sí.

-I un futbolista... 

-Hristo Stóitxkov, però d'això fa molt de temps.

-Llavors deia que la imitació el salvava de la inseguretat davant les càmeres. 

-Sempre hi ha molt més de llegenda. Això va sorgir a 'Crónicas marcianas', quan vam crear el personatge d''El hombre sin personalidad' i aquí es va quedar.

-Davant la crisi, ¿què li diria a la gent? -Que tingui esperança, que quan la realitat és molt, molt dura, un s'ha d'apuntar al somni. És el motor perquè la realitat funcioni. Si perdem l'esperança, serà molt difícil. És imprescindible per sortir d'aquesta situació.

-¿L'humor ajuda? 

-Sens dubte, és el millor company per viure, perquè al final et mors. Aquest és el nostre destí.

-Què és el que més el fa riure? -Compartir amb el jurat del programa, amb els concursants, amb els quals hi ha molt bona sintonia. Fins i tot fora del programa riem tots plegats. Després hi ha els amics, la família. No crec que hagi passat cap dia de la meva vida en què no hagi rigut per alguna cosa.

-Té 41 anys, ¿com se sent? --Molt bé. Estic en el millor moment. Sempre el present és el millor moment i s'ha d'aprofitar al màxim.

-¿Té altres projectes? 

-Avui pràcticament ocupa tot el meu temps la ràdio, que són sis hores de directe, més 'Tu cara me suena', que per mi és el gran format de la televisió. M'agrada fer moltes coses: el meu grup de música, que miro de no deixar-lo, però he de concentrar les meves energies perquè això surti molt bé.

-S'ha ficat en la pell d'Andrés Calamaro. ¿Quin altre personatge li agradaria imitar també? 

-Doncs no se sap mai, però tots tenim un polsador a la vida, no saps mai qui arribaràs a ser o què aconseguiràs. El repte sempre s'ha de posar alt, cal treballar molt i afrontar amb il·lusió tot el que vagi venint. En la comunicació m'he expressat en diferents formats i diferents programes, però tinc ganes de sorprendre i sorprendre'm moltíssim més.

-¿Com visualitza el futur de Catalunya? 

-Doncs no ho sé, la veritat és que tot és una incertesa. Els polítics haurien de precisar moltíssim més perquè els ciutadans sapiguem com estan les coses.