A poc a poc anem coneixent què suposa en la pràctica això de la globalització. Ho podria explicar més bonic, però bàsicament consisteix en el fet que han convertit la nostra vida en un gran bordell on qui està disposat a donar més per menys hi surt guanyant. Les legislacions dels països eren un problema, és cert, però per a les coses econòmiques les constitucions es canvien de la nit al dia, sense fer grans escarafalls ni consultes populars. Això és el que hi ha. La temptació de fer polítiques proteccionistes també ho podria ser, però per a això es van inventar les monedes comunes: perquè la sobirania estigui en l'euro o en el dòlar, que són menys inestables que la voluntat popular i a més a més depenen de menys gent per organitzar-se.
I així el compliment dels objectius de deute i dèficit és avui el nostre únic full de ruta, ja que qui governa el vaixell és el mercat financer especulatiu, que en l'últim any ha aconseguit perdre'ns 10.000 milions d'euros en interessos extra del nostre deute, tants com els que hem tret al nostre ensenyament i la nostra sanitat. Això sí, no ho ha fet sol. Ha comptat amb la col·laboració dels nostres polítics, entestats que assumim els deutes dels privats i d'aquelles rates anomenades agències de qualificació de riscos. Les mateixes que la setmana passada la Unió Europea assenyalava com a jutge i part, amb interessos encreuats, actuant amb benevolència amb bancs que també són clients seus.
Amb aquest panorama, per veure com segueix tot al bordell cada dia s'ha d'estar pendent d'una infinitat de variables per intentar endevinar la que ens vindrà al damunt demà. En aquest nou ordre hi ha vencedors i gent com nosaltres, i com que la història l'escriuen ells, digui el que digui Wert, ara hem d'estar al cas dels països que tenen beneficis econòmics i creixement (com ara la Xina o l'Índia), petroli (com el món àrab) i altres energies de les quals depenem (com els russos, que avui són els que més pisos ens compren i més disfruten de les nostres dones de pagament). I a això és precisament al que ens pretenen aproximar. A les democràcies com Qatar, a la qual fins i tot Pep Guardiola no va posar objeccions, a les condicions laborals xineses (no les de l'emperador Gao Ping, sinó les dels seus paisans) o a les llibertats que s'exerceixen a Rússia.
Aquest cap de setmana, l'oposició a Putin buscava un candidat que hi fes front mitjançant una convocatòria oberta a tothom per intentar captar un cert ressò mediàtic, cosa que ha estat pràcticament silenciada pel règim. En prenem nota.
Llibertat i consciència
Aquí gaudim de llibertat de premsa malgrat els problemes econòmics del sector i a la voluntat d'alguns de no exercir-la i d'altres de fer una trinxera més que un diari. Malgrat tot, en tenim. Ens podran retallar serveis i sous i intentar que comprenguem el perquè, però si per tirar endavant el que esperen és que a més assumim els seus models i ens retallem la consciència, la memòria històrica i la moral, això ja els costarà una mica més. Espero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada