Gran depressió

El Periódico 13 de Novembre de 2012 

Segueixen els depredadors la seva fugida imparable cap endavant mentre el vell món s'enfonsa i no volem mirar el nou a la cara. La demografia ens hauria d'alertar, i amb ella l'escassetat de recursos energètics. I el món digital, que transforma llocs de treball reals en virtuals. El món necessita menys persones per fer-lo funcionar. La xarxa i els automatismes manen, i en canvi cada vegada som més. L'avarícia segueix intacta. Espanta posar-se davant del mirall del canvi d'època. Les botigues de barri davant el comerç electrònic, la indústria cultural davant les les descàrregues, el motor de combustió davant l'esgotament del petroli. Res serà igual, però ningú vol ser res mentre es pugui agafar a una taula de salvació. La resistència al canvi és evident. Tots saben que ni el mitjà ni el llarg termini existeixen per als que viuen com sempre. Però tots volen sucar-hi pa. Tossuts, encareixen el futur persistint en els seus privilegis del passat.Espiral cap a l'abisme

Les lleis i la política els emparen, ja que són seves i van ser concebudes en una època que actualment ja no ho és més. I en aquesta espiral cap a l'abisme el vell sistema esgarrapa les parets deixant-s'hi les ungles per resistir-se i arrambar amb el que pugui abans de la caiguda final. Tot s'hi val, i un cop esgotat el benefici actual els amos del vell món no només s'han emportat el progrés futur en forma d'interessos del deute públic sinó que a l'anar punxant bombolla rere bombolla descobrim que també es van emportar el nostre passat.

Els polítics que aplaudíem inconscientment en les inauguracions de les nostres faraòniques obres públiques ens estaven en aquell moment captivant; els banquers modèlics que se'n van anar entre homenatges van ser els que van connectar la bomba del sobredeute. Vam viure una mentida i ara l'hem d'esborrar dels nostres records simpàtics. Un símptoma recent del que ens passa ens l'ha donat el Tour de França. Lance Armstrong va fer trampa, i actualment l'organització pretén dir-nos que li retira els set Tours que va guanyar, quan tots sabem que això és impossible. Tots el vam veure aixecar els braços als Camps Elisis, tots ens vam sumar a la seva llegenda. Igual que a Espanya vam creure el 2007 que érem els reis del mambo i avui ens revela la vida que vivíem una altra mentida.

Fa massa temps que les coses no funcionen i que vam triar la mentida per endarrerir la cruesa de la veritat. Vam dopar les finances amb anabolitzants per tocar el cel, i fins i tot el circ perquè fos més narcotitzant per a una gran població sense rumb, però ja no funciona res. Van caient els telons i cada vegada ens agrada menys el que veiem.

No hi ha punts de referència. Ni els nostres records de felicitat són ja fiables. I així encarem el dia a dia, intentant estar entre els escollits que el món necessita per funcionar, per així optar a una feina. Assumint que compartir i la solidaritat seran essencials perquè no tornin paraules com guerra a les portades dels diaris, i veient amb gran desarrelament com als que ens van vendre la seva mentida els ha estat rendible el viatge. Ja fossin constructors, banquers, polítics o Armstrong.